LE CAYLAR

Era divendres 28 i encara no havia mirat res del temps que faria per França, en aquestes que en un comentari d'un facebook, llegeixo alguna cosa d'avís de neu...vaig pensar, serà una enfarinada i prou.

Dissabte a l'hora acordada pugem al cotxe i direcció a Le Caylar (França). A mesura que ens aproximàvem al nostre destí, les inclemències del temps anaven augmentant, uns 15m abans d'arribar ja queia aigua-neu...mals auguris.

Total, cap de setmana d'orientació sobre una capa de neu important, mai fins ara havia practicat aquest esport amb aquestes condicions. Ens esperaven 4 entrenaments passats per neu, nevades i boira!!!!

El primer era a la zona de Le Caylar, en un mapa molt petitó (si més no la part on vàrem entrenar) però molt tècnic, a més a més, la neu ens amagava alguns detalls del mapa.

En aquest mapa hi teniem 3 circuits per fer, durant el mati en varem fer dos i per la tarda el tercer que ens quedava.

Al rebre els 3 circuits i abans d'anar cap al triangle, varem preguntar que ens trobaríem a les fites...la resposta va ser d'allò més inesperada, de fet pensàvem que era broma hi tot. Ens trobaríem tires de paper de Wc blanc!!!! (BRUTAL, per cert és un bon sistema!!!!!) 

I diumenge ens esperava el MAPA per excel·lència, a la zona de Les Bouzigosses. Mapa a escala 1:5.000 ple de detalls, de zones de parets de pedra, zones semiobertes, grans referències de filats...etc...un paradís cobert de blanc (espero tornar-hi aviat en condicions meteorològiques normals)

Aquí teníem dos circuits un de llarg i un de curt. Em vaig aventurar a fer el llarg i la veritat és que vaig anar "lent" tenint en compte l'estat del terreny però segur en tot moment del lloc on estava i per on havia d'anar. En total vaig fer uns gairebé 9km.


Tram 2-3, tot just portava pocs minuts sobre aquest mapa i no em veia en cor d'aventurar-me a fer la traçada pel centre, així que vaig decidir voltar tota aquesta zona central i atacar-la per la zona d'oberts de més al nord, fins a arribar a uns tallats prou clars per acabar d'arribar fins a la fita.


Tram 8-9, el més fàcil hauria estat seguir alguna traça sobre la neu d'altres orientadors, però anar fins allà per seguir traces no valia la pena, així que vaig atacar-la d'una manera més segura (per mi, en aquelles condicions). Vaig fer una mica més de volta però en tot moment sabent on estava. Era clar, anar a xocar amb el filat que passava per l'oest de la fita i anar pujant fins a la zona oberta correcte.

L'altre tram en el que em vaig sentir molt bé va ser el de la fita 11-12, tenint en compte els punts de frenada clara fins al camí principal només m'havia de preocupar per mirar de quina manera podia fer l'aproximació a la fita.

 

Així que vaig anar a buscar el tallat que hi ha just al finalitzar la zona dels passadissos, per agafar el pas entre les roques per sortir a la zona semioberta, i anar rebotant d'arbre a arbre tenint en compte que darrere la fita (est) hi havia un turó, i al sud una zona de passadissos verd 3.  

Vaig acabar aquest circuit de 15 fites amb molt bones sensacions i amb ganes de seguir fent orientació el més aviat possible!!!

Com veieu en aquests tastets de mapa, estavem davant d'un gran mapa on poder practicar aquest esport!!! així que per poc que pugui s'hi haurà de tornar!!!!

Vª Cursa popular d'orientació Ciutat de Girona

Aquest passat diumenge dia 30, es va disputar la cursa d'orientació pels carrers de Girona. jo no hi vaig poder ser, però si que vaig tenir l'ocasió d'anar a provar el circuit C1, uns dies abans.

Com la majoria sabeu el mapa de Girona, té un desnivell considerable, per tant cal reservar-se forces per alguna de les moltes pujades que hi ha.La novetat d'aquest any va ser la sortida, que no estava dalt de Montjuïc.

De tot el circuit C1, m'agradaria comentar tres trams de fites, la tirada llarga (fita 4-5), fita 9-10 i fita 12-13

Es tracta d'una tirada "putada" perquè estas a la part alta del mapa, toca baixar a baix de tot i tornar a pujar. Segons el meu entendre la ruta fins a la part del riu no té cap discussió que s'havia de fer allà. Un cop a baix hi havia dues opcions,

A) Anar pel carrer direcció Oest i trencar pel primer carrer direcció Nord fins a trobar unes escales per anar a parar a la pista poliesportiva.

B) Anar pel carrer direcció Est, trencar al primer direcció Nord i anar a buscar el corriol que creua el verd 3 per arribar a la pista poliesportiva.

Jo vaig optar per l'opció B perquè crec que m'estalviava uns metres de carrer i escales, pel meu entendre la opció bona era aquesta.

No se que en penseu els que la vareu patir?!

I aquestes dues fites les vull destacar per les 2 sortides diferents que hi ha.

Fita 9-10. Aparentment la sortida fàcil i ràpida es anar baixant pel carrer direcció sud seguint el castell fins al segon creuament on gira al Oest.

Però hi ha una altre sortida que potser és més directa, es tractava d'anar a buscar les escales que hi han una mica més al Nord de la fita 9. I un cop baixades ja no deixes el carrer, ni has de recular...

Fita 12-13; La 12 sota les escales i la 13 dalt la muralla, això portaria a més d'un a fer-la per la muralla. Però crec que l'opció més ràpida es anar pel carrer, i un cop sota la fita pujar les 4 escales fins la fita.

Bé espero que en una pròxima edició d'aquesta magnifica popular hi pugui participar!! Per cert felicitats a tot el Club per l'organització i per l'èxit de participació!!!!