Això va dir St Pep, i amb el seu permís o no, em veig amb la obligació de "prostituir-ho" una mica....(espero que no s'enfadi gaire)
( * )Roger F: " Si anem a dormir ben tard ben tard...i ens despertem ben d'hora ben d'hora som un equip imparable"
Per si algú no ho sabia aquest cap de setmana passat 5-6 Novembre els Aligots organitzàvem els Campionats de Catalunya d'Orientació dels 2011, a la bonica població de Campdevànol. Fins allà hi van venir gent vinguda d'arreu de Catalunya, França, Escòcia, Suècia, Finlàndia, Rússia, Bulgària, Israel...tots amb l'objectiu de gaudir d'aquest gran esport, el de les Curses d'Orientació.
Aquest cop no em tocava córrer, estava a l'organització, divendres tarda l'equip de col.locadors de fites ens vam desplaçar al mapa de la Font de Querol a "amagar" totes les fites...per sort aquestes gairebé 2h el temps ens va concedir clemència i va deixar de ploure....
Un cop tot fet, cap al poble a seguir amb la feina....entre pitus i flautes la vintena o més d'Aligots que estàvem allà varem anar a dormir pels volts de les 2 del mati, amb l'avís per part del Presi que l'endemà tocava matinar, informació que no era del meu agrat...però si s ha de fer es fa i pregant a St Tomàs Molina per que la pluja esquivés Campdevànol
Dissabte - Mitja distància
5:50 (diria) una veueta va passejant per la sala despertant-nos de manera tranquil·la...de cop em vaig trobar a baix amb uns quants aligots més....alguns ja esmorzaven, d'altres en prou feines obrien els ulls, d'altres obrien els ulls però estaven adormits...i d'altres com jo, menjàvem per inèrcia sense tenir gana i adormits...una bona barreja!!!! Però tot puntuals com un clau, allà.
És en aquest moment on cobra sentit la frase del inici (*), no només pels qui ens vam despertar a Campdevànol, alguns Aligots van fer cas a la crida feta la nit anterior, i encara van matinar més, per venir a donar un cop de ma....
Cap a les 8:45 del mati (encara estava adormit) però diria que ja teníem tot el centre de competició pràcticament enllestit
Els corredors van començar a fer acte de presència, les sortides ja es donaven, d'altres ja escalfaven i d'altres... bé que ja hi començava haver caliu de dia gran.
El terreny de competició era immillorable i l Sprint final feia preveure que seria espectacular, tot moll, herba baixa i una corva abans dels metres finals.
Els corredors arribaven, cansats però satisfets, els comentaris respecte el mapa, els circuits...tot era positiu...el temps acompanyava, ni gota d'aigua!!!!
Sembla ser que la "profecia" de'n Pep i les pregaries pel temps van acompanyar, podríem dir a tall de resum, que la competició de la mitja distància va ser un ÈXIT!!!!
Però la feina pels organitzadors no acabava aquí (em centraré en l'apartat dels col·locadors), ara ens tocava anar a desmuntar totes les fites, portar-les al centre de competició i que la nostra Jefa d' SP completes la seva dura feina.
Per desgràcia nostra i per diverses raons, tot se'ns va enderrerir un xic, així que vam arribar gairebé de nit a la zona del L'estiula on es disputaria la cursa de Llarga Distància. El trio calavera (Sunyol, Guille i un servidor) vam començar a posar fites...quan ja en duiem 4 la nit va caure als boscos i els frontals van començar a fer la seva feina. Si ja de per si, resulta complicat posar fites, de nit encara ho és més, la responsabilitat és enorme...una fita mal posada pot crear un bon pollastre........
Però com a bons "professionals" del tema, vam anar fent fita a fita i confirmant el 100% que estàvem al lloc correcte abans de clavar la fita. La nit és molt traïdora i s'ha de vigilar molt perquè el camp de visió és molt reduït, això casi casi ens costa un disgust....sort que vam parar a temps, sinó hauríem arribat a la part més alta del mapa on no teníem fites i per pura llet vam aturar-nos just al costat....(buuffff....) després d'aquest "error" nyaca un altre cop, hem pujat massa, estem en una espècie de clariana, amb verd xungu davant....(el punt d'aturada un filat), buscant en el mapa, vam decidir pujar una mica més i com diuen alguns quan van per Lloret, "La noche me confunde"....teníem el filat a 5m però no el veiem.
Ja havíem passat el pitjor...o no...segons el traçador "El Iaiu", com ell mateix s'autonomena en alguna ocasió, ens va advertir d'un parell de fites xungues...xungues que t'hi cagués....doncs res, miracle!!! les vam encertar a la primera!!!
I com molts cops passa quan estas en cursa, et relaxes quan en queden 2 per acabar i fallés...així va ser, a la penúltima fita ens hi vam estar la tira però el mapa ens guardava un últim tresor, la fita 43 o 53 (ara no recordo el núm) un tallat de 3m enmig d'un Verd2 totalment passables....de nit costava veure la cinta blanca amagada al mig del verd...però un cop trobada....l'esclat d'emoció, d'eufòria...va ser màxima!!!!
Un cop tot acabat, a recollir les nenes, i cap a Campdevànol, sopar i dormir!
Diumenge - Llarga Distància
Avui tocava cursa llarga, pre sortida i sortida on la gent havia de caminar una bona estona, de la meta al centre de competició una altra estona de camí...però el terreny per on havien de còrrer be valia la pena tot aquest esforç previ i final.
Per arribar a la zona de meta avançada me les vaig veure de molts colors, carregat fins dalt de coses i esquivant el fang, fins i tot vaig perdre momentàniament una bamba, vaig arribar al meu lloc. Vaig col·locar la 200 vaig fer un prebalisat i la meta. I a esperar que anessin passant....potser vaig estar 1h esperant, i sinó se'm va fer molt llarg, a que arribes el primer participant....Carregat de paciència i d' 1litre de sopa vaig anar matant el temps.
Els primers corredors arribaven, els "guiris" cansats, eufòrics, satisfets, meravellats...com si haguessin assolit un mega orgasme....i així un per un anaven arribant. Alguns més o menys cansats, més o menys satisfets de com els hi havia anat la cursa, molts per no dir la majoria, sorpresos i contents del mapa i el nivell d'aquest, alguns per desgràcia adolorits per rampes, alguns amb algun pinetell a les mans, la majoria contents per tenir la bambes sense fang (jajajajaj anava pensant jo...si sabéssiu la de fang que hi ha al llarg del camí de tornada....)
Un cop pinçaven la meta, agafaven aire, descansaven un moment, els preguntava que tal?, venia el moment avisat però no desitjat del temps fins a la zona de competició.....si si 20 minutets més de caminada....nose perquè però em sabia greu donar aquesta noticia....per sort i suposo, que al llarg d'aquests minuts la gent podia prendre consciència de tot lo viscut, passat, gaudit al llarg del diumenge i del cap de setmana en aquest entorn que un grapat de "sonats" per aquest esport els hi havíem preparat amb totes les ganes, esforç i dedicació del món.
I així arribar a la zona de competició i amb la ment i el cops més relaxat poder assaborir el gust per l'ORIENTACIÓ
Conclusió
Tota la feina que hem fet tots i cadascú dels Aligots/es al llarg d'aquest cap de setmana és impagable, som un gran grup, som bons ( si si tot i cometre algun error...que coi perquè no dir-ho!!!), som uns malalts-O
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada