La tarda-nit abans, els nervis ja m’envoltaven, sabre córrer una cursa així, aniré massa ràpid i després no aguantaré...preguntes com aquestes voltaven pel cap.
Per sort una cosa si que la tenia clara, els 20km els havia de fer amb 1h 40’.
Diumenge, em vaig trobant més orientadors (d’ Aligots), la majoria desorientats buscant el triangle de sortida, la base per netejar, on donen el mapa, la fita 200 i la descripció de controls?!?
Després del tret de sortida i un cop el ramat de corredors ja havíem passat la part més estreta del passeig, el grup es va anar disgregant de tal manera que ja podíem anar buscant el ritme.Vaig veure passar gent de la colla, dels aligots ni rastre, excepte l’amadeu i la marta!!!
A partir d’aquí, agafar un ritme i anar fent, no tenia cap referència de temps ja que no m’agrada córrer amb rellotge, a l’alçada del km 3, uns companys van dir que anaven a 4’50’’. Vaig pensar, ostres vas bé, total els vaig deixar enrere. Em trobava en un grupet on podia anar avançant, les cames responien bé i tenia un ritme bo.
Cap al km 6-7, abans de l’avituallament la primera rampa, no era massa forta però ja picava, la vaig passar bé, a partir d’aquí i fins el km 10, el camí anava pujant i baixant, convertint-se en un trencacames (segons el meu entendre). A l’alçada del km 10, vaig reconèixer una cara coneguda que em va animar a anar a més i intentar deixar-lo enrere però es va enganxar com una lapa, seguia sense referència de temps, així que al creuar els 10km vaig buscar algú que em pogués guiar, havia passat els 10 amb un temps de 47’!!!
Conclusió de la primera meitat de cursa, el ritme era bo, jo havia calculat passar-hi amb 45-50’, per tant em trobava dins del previst.
A partir d’aquí entravem a la part més dura del circuit, la pujada fins al Vilar, un cop arribats a la creu del Vilar, pensava que ja no tocava pujar, però mentida, el camí es tornava a convertir en una muntanya russa, ara amunt, ara avall, en les pujades jo avançava a bastants corredors, alguns m’avançaven a la baixada, així durant uns quants km.
El punt d’inflexió va ser cap al km 16-17, on el camí ja no pujava i tocava baixar fins a la carretera de Lloret, les cames em responien bé, de fet més be del que em podia imaginar. Per creuar la carretera ens van fer pujar pel pont verd, i des d’allà 2km per la meta al passeig de mar de Blanes.
Després d’haver conscienciat el company “lapa”, que per cert veia les estrelles, que ara s’havia de mantenir el ritme i arribar fins al final. Després d’aquest savi consell vaig decidir accelerar una mica el ritme, em veia amb cames per fer-ho, al cap d’uns 500m vaig notar que els bessons no rutllaven bé i que em costava córrer, total vaig afluixar gairebé arrossegant els peus durant els altres 500m, per sort meva a falta d’1km les bones sensacions van tornar i vaig poder acabar aquest quilòmetre tot esprintant.L’entrada a la línia d’arribada espectacular, venint del carrer muralla, amb un bon grapat d’espectadors animant. Entre això i les bones sensacions vaig acabar de donar-ho tot. A sobre al aproximar-me a la línia vaig veure que el crono encara no havia arribat a l’ 1h 40’ que jo tenia previst, és a dir, un motiu més per acabar de donar el que em quedava.
Com ja he dit els primers 10km els vaig passar amb 47' i els segons 10km amb 49'
Al final 1h 36’, oficialment 1h 35’ 58’’, entrant en el lloc 343è de 1015 participants, plenament satisfet d’aquesta cursa.
(avui em costa baixar escales....)
REPTE SUPERAT!!!
PD. Pel company “Lapa” (carles pascual), es d’agrair els 8 km compartits ehhh!!!
