Venla - Jukola 2014

farà ja cosa d'un any a les 22:30 sortia de treballar del Càmping SolMar de Blanes, aquell mateix dia a Finlàndia es corria el Venla-Jukola. Sabia que la sortida en massa del Jukola era a les 23:00, que m'aniria una mica just però s'havia d'intentar, arribar el més ràpidament possible a casa per veure-ho en directe, però em vaig quedar amb les ganes de presenciar la sortida...ara be vaig veure tota la resta de cursa fins l'arribada dels guanyadors!!!

Les circumstàncies m'han portat a viure un canvi radical pel que fa aquesta competició ja que aquest cop tot el que vaig viure des del sofà de casa, ara ho vaig gaudir en primera persona!!! Intentaré explicar les sensacions, emocions, vivències... me'n deixaré moltes ja que va ser molt intens des del minut 0 del inici del viatge fins a l'arribada a casa.

El Viatge

tenia el vol d'anada el divendres a les 7:20 del mati des de Zúrich, mirant horaris de tren des de Romont, vaig veure que ho tenia impossible anar-hi el mateix dia. Així que be sent habitual tocava dormir a la terminal arribant amb l'últim tren sobre les 00:00 aprox. Estava tot calculat, comptant que havia de facturar i tal tenia unes 5h màxim per dormir, que va resultar ser només 2h30' ja que la comoditat del terra no era molt destacable.

Un cop ja despert i amb més moviment per la terminal, cap a facturar maleta i primera mala noticia, el vol anava amb 1h de retard. Bé sense donar-hi masses voltes cap a buscar la porta d'embarcament, allà se'ns informa que serà una mica més d'1h però que pujaríem a l'avió. Mig mort de son un cop ja dins, comencen els veritables problemes....no sabem ben be que passa, no tanquen la porta, no ens diuen res, al cap d'una estona (uns 30' aprox) se'ns comunica que havíem de tornar a la terminal (ens donen un val de 18€ per esmorzar/dinar) i que cap a les 11h ens donarien més noticies....crec que aquestes noticies van arribar cap a 3 quarts de 12.... allà se'ns va dir definitivament que el vol estava cancel·lat que ens havíem de dirigir cap  a un mostrador on ens mirarien de recol·locar... 1h i pico més d'espera....cap a les 14:00 ens van començar a donar alternatives. La meva i la d'uns quants més va ser un vol directe a Helsinki amb sortida a les 19:00, un altre val de 31€ per dinar a l'aeroport i a esperar....que lentes van passar les hores allà, a més a més amb el cansament d'haver dormit poc....

Per fi arriba l'hora, embarquem, l'avió arrenca, som camí FINLANDIA - JUKOLA!!!! això si 12h més tard del normal... Un cop aterrat m'esperaven els meus companys d'equip Aligots - Catalunya i de pet cap a buscar un lloc per sopar (on vam rebre una enorme noticia el 1-5 de la roja!!!!! ) i d'allà cap l'hotel de l'estadi olímpic de Helsinki i quan semblava que ja no podia passar res més

arribo a l'habitació (de 12 o 14 places), veiem un llit lliure que suposadament es el meu i al cap d'uns 30-40' be un tio dient que aquell era el seu llit des de feia 1 setmana i aparentment no en quedaven més de lliures... doncs ale a xerrar amb els de recepció. Finalment vam descobrir que un dels llits no havia estat desfet i que era el que em pertocava...un cop ja ara si al meu lloc 5h crec i cap a Kuopio!!!!

VENLA-JUKOLA (LA CURSA)

La cursa d'orientació en modalitat de relleus per excel·lència, aquest any comptava amb més de 16200 inscrits (entre homes i dones) i una previsió de més de 30.000 espectadors. Penseu que hi ha gent que hi va només per veure-ho en directe, es porten la seva cadira, mantes..etc etc i es posen davant les pantalles a mirar-ho!!!!!!!

Bé, L'equip Aligots - Catalunya, amb el dorsal 740, estava format per ordre de relleu, Marc Amat, Lluis Bedos, Roger Fonseca, Joan Gomez, Amadeu Breva, Manel Toston (casi aligot ja????) i Jordi Sunyol

Amb el temps just per poder veure la sortida del Venla (cursa de les dones) aparquem, decidim si muntar o no la tenda, agafar o no les coses i ens dirigim el més ràpid possible a buscar lloc per presenciar en directe la sortida dels relleus femenins (equips de 4) que començaven a les 14h. Vam tenir la llet de trobar un parell de llocs que ens van permetre no només veure-ho sinó enregistrar-ho 

Un cop vista la sortida ara si tocava anar a buscar la nostra parcel·la . L'organització es espectacular, només cal mirar el mapa de les places de camping per fer-se una idea de la magnitud de l'event!!!!! ens va costar una mica trobar la nostra, el mapa no estava ben fet :) :P 

Centre competició

Un cop ja instal·lats a dinar una mica i veure a través de la pantalla gegant el transcurs de la competició així com anar a visitar les diferents botiguetes!!! per mirar d'anar fent temps!!! Pel que fa els primers llocs de les femines, l'emoció estava centrada sobretot en veure si la Simonne Niggli era capaç de retallar distàncies i fer entrar el seu equip en posicions de podi, per uns moments va semblar que ho aconseguia però finalment es va quedar a les portes. 

Pel que fa les nostres companyes les Troxas!!! les vam poder animar i compartir sensacions de la competició!! així com veure les dues fites 200 i anar com moltes feien errades greus just al final!!!! crec que tant la Miriam com la Carmela la van encertar!!!!
Amb en Lluis vam estar comentant força estona el desenvolupament del relleu femení, amb el que ens oferien per les pantalles. Per exemple, una de les coses era intentar esbrinar quina possible descripció tenien les fites on hi havia radio-control i camara de TV o be anar comentant les traçades, atacs de fites que el seguiment GPS ens oferia.. va ser un exercici prou interessant 

A poc a poc s'acostava l'hora de l'start del Jukola (23h), però abans tocava anar a fer una volta pel model event per tal d'anar entrant en sintonia amb les possibles característiques del mapa. Un cop fet i sopat a agafar lloc a la llarga recta de sortida per mirar d'animar el nostre primer rellevista Marc Amat!! cal dir que vam aconseguir un lloc de privilegi a primera fila!!!!! Només de veure l'ambient a la recta, els corredors escalfant, la gent animant, corredors debutants fent-se fotos, "passe de malles" tela alguns, ben poca vergonya.... es respirava un ambient de nervis tant en espectadors com els propis orientadors. quedaven menys de 5' i es va fer el silenci i de cop pum!!!! els frontals oberts i el pas d'un avió militar i milers de "sonats" corrent en direcció el bosc!!!  

Tant la sortida femenina com la masculina em van posar els pèls de punta!!!!!!! algun dia espero ser primer rellevista!!!

Un cop passat això tocava esperar, jo era el tercer, em vaig anar a preparar i tenir temps per continuar veient per les diferents pantalles gegants com anava la cursa!!!! a mesura que passava el temps el meu nerviosisme anava en augment!!!!! 

Així com l'espectacle del cel!!! ja que la nit no va arribar mai!!! eren quarts d'una de la matinada i el cel si veia encara els últims rajos de sol i per l'altre costat la lluna plena!!! no feia falta anar amb frontal pel centre de competició...suposo que pel bosc els que corrien si que els era útil per veure mapa!!!

Un cop el segon rellevista, en Lluis B, ja estava pel bosc si que vaig veure que allò ja anava en serio! vaig agafar frontal per si un cas i cap a escalfar i anar seguint els passos de'n Lluis pels diferents punts de radio-control. En l'escalfament em vaig trobar també el gran Benet Totusaus que em va deixar anar algun consell i frases que quedaran per l'historia.

El meu relleu 

Primeres i ultimes fites

Vaig sortir molt be, encadenant les 3 primeres fites sense cap problema, llegint be el mapa i a un ritme prou bo sabent tot el que quedava. Ja que durant els transcurs del casi 1km fins al triangle vaig tenir temps de mirar tot el circuit i veure que després de la F3 tocava creuar tot el mapa!!!!

inici de la cagada

Aquí és on vaig fer la gran errada!!! vaig sortir del tren i vaig començar a creuar bosc i zones semiobertes sense trobar ni troxes (camins fets pels pas dels corredors) ni trens...sense estar perdut vaig saber dirigir-me cap a una pista on hi havia avituallament (allà tothom em venia de cares....) val a dir que tot i fer aquesta gran errada vaig arribar a la fita sense trenet!!!! que te un merit considerable. Després F5 i F6 seguint trenet...no hi havia més opció, a la F7 me'n vaig anar una mica per sort vaig poder rectificar. F8 aquí la vaig ben cagar, vaig sortir de la fita seguint tren+troxa però encara no se com vaig pujar dalt del llom que hi havia passada la fita. Un cop passada F8 vaig encadenar una bona sèrie de fites casi fins al final...amb algun petit despiste d'algun minutet però comparat amb aquests grans errors F4 i F8 les altres les vaig fer molt segur i intentant no seguir trenets. Si alguna troxa

ataca final a F4

Tenia molt clar que no la volia espifiar a la fita "200" allà on ja començava la recta final i on hi havia tots els espectadors. Al saber que allà hi havia dues fites, una en un tallat i l'altre pensàvem que era una rasa, ja vaig mirar al mapa abans per saber i anar directe a la meva fita!!!! i així va ser, última fita, curva, pujada durilla al pont i baixada i recta final!!!! però un cop marcada la meta encara tocava seguint corrent fins a poder donar el relleu a en Joan G!!!!

cagada imperdonable F8

Aquí està tot detallat, es pot veure perfectament com anava al llarg de la cursa (temps parcials) En Lluis em va donar el relleu en el lloc 514, al llarg de les tres primeres fites vaig pujar fins al 478!!!!(la millor posició parcial aconseguida per tot l'equip) Aleshores va venir la gran errada de la F4 que ens va fer baixar fins al 609, després de l'altre error de la F8 la cosa va seguir a pitjor baixant fins al 706. Després de la fita espectadors (F17) vaig tornar a començar a guanyar llocs a la classificació.

En general vaig acabar amb un regust una mica amarg del meu relleu, ja que les errades que vaig fer van ser força imperdonables. També cal dir que es la cursa d'orientació on menys orientes (aquesta es la sensació que em va quedar), o on s'orienta d'una altra manera. Ja que hi ha moltes troxas o pots "pujar" a trens que et porten a les fites....tot això però s'ha de fer al mateix temps que llegeixes mapa, perquè sinó corres el perill d'anar-te'n de la fita i liar-la bastant, exemple F8 era un tren que marxava de la zona... Suposo que si puc anar assistint en pròximes edicions tota aquesta manera d'orientar l'aniré agafant. Ja que a nivell tècnic tampoc vaig tenir masses problemes, tot i la meva errada de la F4.

Al final la nostre primera participació a un Jukola la vam acabar en el lloc 688 de 1359 equips!! (sense comptar els que van fer error en targeta o que no eren 7 corredors....) així que dorsal de Aligots - Catalunya per l any que ve seria 688

Muntatge Jukola

Un cop ja acabat el meu relleu vaig anar directe a les dutxes (aigua calenta!!!) + sauna!!! si si!!! sauna!!! a nivell organitzatiu ho vaig trobar espectacular!!!! el muntatge es brutal... 2 pantalles gegants per seguir cursa en directe, 4 o 5 fites amb radiocontrol + camara Tv per fer el seguiment , retransmissió en directe x Tv i Internet, 20primers equips portaven gps per veure el seguiment en directe!!!!! botigues algunes més grans d'altres mé petites, carpes restaurant, una mini graderia Vip, la construcció d'un pont enmig de l'sprint final...

Ara ja recuperat, només puc pensar en el pròxim JUKOLA 2015 a Turku (costa oest de Finlandia) amb un objectiu clar com a equip, millorar el 688!!!

RouteGadget interessant per veure el mapa, traçats, rutes dels orientadors...etc
Resultats Jukola/Venla des de 1949
Resultats per equips
Splits per equips i corredor

Algunes fotos i videos del Venla-Jukola 2014

D'esquerra a dreta, Start Venla, Centre competició, Preparació Start Venla, disperssió pel bosc. A baix, Start Jukola i famos trenet-O

START JUKOLA, KOPTERCAM
Start Venla - Video pròpi comentaris Aligots
Start Jukola - Video propi - comentaris Aligots
Arribada Thierry Gueorgiou - Video propi

Sverige-O

el mes d'Agost es va fer llarg, el fet de tenir un objectiu, algu planificat em generava nerviosisme i alhora ganes que passessin volant aquests dies... 

Dit i fet, el dia 2 de Setembre ja em trobava volant cap a Suècia (Göteborg) amb parada prèvia a Paris-Beauvais per tal d'abaratir el vol. Un cop arribat allà el sol brillava com si fos primavera i les ganes de fer coses i veure la ciutat creixent!!!

Una ciutat amb molta vida, plena de parcs, boscos on perdre's, vaig poder combinar un parell d'aficions mentres la guia estava a la uni. Un dia vaig aprofitar per entrenar-O. Em vaig dirigir a la casa del Club Majorna Göteborg (una casa flipant!!!!) a la zona coneguda com a Skatas al mig del bosc on es poden trobar mes cases d'altres clubs esportius, un gym, bar.... 

Des d'allà vaig fer un parell d'entrenos, un de circuit de cursa i un d'intervals!!! el primer d'ells el vaig fer dimarts tarda coincidint amb l'entrenament setmanal del club. Vaig poder veure l'ambient que es respira en un club d'allà!

Brutal, potser eren 50 orientadors... aquell dia els tocava sortir a fer sèries sense mapa. Vaig pensar ja que soc allà agafa un mapa i fes orientació. El mapa em va agradar molt, vaig anar trobant be els controls, també em vaig trobar amb gent d'altres clubs entrenant, fites d'entrenament de fusta... llacs espectaculars, boscos nets, alguna pujada durilla i tota la zona central del mapa que resulta ser una pista d'esqui.

No vaig tenir masses problemes en la localització de les fites, exceptuant el control 8, que vaig anar a parar massa avall, en una zona de tallats (que no vaig saber veure al mapa) i com que es feia tard no m'hi podia entretenir massa...

Es feia tard, xq els dies que fan entrenament també fan sopar allà la casa (entenem casa, per: Vestuaris dones i homes cadascú amb la seva sauna, cuina, menjador, sala de "gym" i una altra sala. Els dies d'entrenament si et vols quedar a sopar pagues 30SEK i menges allà!!! Brutal organització, pura enveja...

Rose si llegeixes això ja saps... ves mirant per Aligots...

En una altra jornada de descobriment de la ciutat aprofitant les classes de la guia, vaig anar a fer geocaching  i orientació a la zona del Jardi Botanic i d'un parc que hi havia al davant que em va encantar... (per cert, mitja o pràcticament tota ciutat està cartografiada per fer-hi-O!!!!)  

la meva estada a Göteborg acabava divendres migdia, però com no la nit abans va tocar anar a sopar fora, en algun lloc així bo, crec que la vam encertar, després de mirar un parell o tres de restaurants ens vam decantar per un que feia molt bona pinta, tanta que fins i tot vaig  menjar PEIX!!!(per qui no ho sàpiga, jo i el peix no som massa amics!)

El que deia, divendres em dirigia juntament amb en Joan Gomez cap a Karlstad on ens havíem de trobar amb tota una expedició d'Aligots + un infiltrat per participar en un intercanvi amb el TYR OK i també a correr a un parell de curses que es feien aquell cap de setmana a la regió

MITJA DISTÀNCIA 

tocava sortir dels últims, els nervis eren bastant importants abans de la sortida. El camí cap al triangle era si més no enigmàtic, entravem des d'un camp cap a una dimensió desconeguda.... vaig decantar-me per fer la F1 amb calma vorejant el verd per mirar d'entrar be en el mapa...a partir d'aquí i fins la fita 7 un desastre rera l'altre tret la F3. De la F2 vaig anar a parar a la F5 (es podria considerar un error petit, però des d'allà vaig sortir desviat i enlloc d'anar cap a la F4 no se on vaig estar buscant.... potser el fet que no estigués quadrat el tema de les linies del nord va fer que em desvies una mica  i em portes al caos!!!)

Un cop passada la 7, la cosa ja va anar millorant, poc però va millorar, a nivell de resultat un desastre, per ser una mitja....crec que vaig fer 1h10

A la tarda teniem un entrenament que sortia des de la casa del club de Karlstad i diumenge cursa de Llarga Distància

LLARGA DISTÀNCIA

A més km's més possibilitats de liar-la.... però com la jornada anterior amb calma fins a trobar la F1 sense error i llegint bé. Per arribar a la F2 un autèntic desastre, vaig sortir en  busca del corriol del W de la F1, no el vaig trobar, vaig creuar la zona pantanosa (on em vaig enfonsar fins genolls) i a partir d'allà vaig anar fent en busca d'alguna referència, vaig topar amb un camí, vaig pensar que sigui el meu que sigui el meu...però va resultar que no, era el que anava cap al llac :( 

Així que vaig resseguir tot el costat N del llac fins on la zona oberta es feia més estreta i creuar cap al  bosc blanc en busca de la F2. En aquesta cursa només vaig cometre dos mini errors més a la F4 i la F14, errors d'atac final que fan perdre uns minuts.

En general vaig acabar amb bones sensacions, tot i que va resultar més dur de còrrer del que pensava, no era tant tant tant tant tant blanc, hi havia molt sotabosc, molts cops flotaves sobre una capa de molsa i branques...no era massa còmode.. però bé com a experiència més que positiva. 

Després de la llarga ens tocava el que per mi seria l'últim entrenament del cap de setmana, una Score-rogaigne a prop del llac de karlstad, allà si que vaig poder correr, galopar tot el que no vaig poder al mati i després de 1h d'entrenament, bany al "mar" (llac) de Karlstad!!!

Les conclusions a nivell-O, van ser prou bones tret dels 3-4 errors lleus i el molt greu, però bé espero poder tornar en breu a orientar per aquests boscos nòrdics abans que la neu dificulti poder-hi correr!

Les conclusions com a "guiri" també son molt positives, crec que hi tornaré aviat per allà

Per cert, com he explicat a Karlstad i Göteborg tenen circuits fixes d'orientació, a les següents webs podreu trobar-ne més info:

Göteborg-O
Karlstad-O

Selvatjada

normalment un viatge/aventura es comença explicant pel principi, però en aquest cas em permetre el luxe de fer-ho a la inversa. 

Ja que la tornada a estat una selvatjada d'aventura i no per divertida tot el contrari. (i per que no reconèixer-ho és el que està més fresc)

Pas per pas:

1- 24/3 a les 22:50 sortida del vol de Honolulu a San Francisco, fins aquí tot be.

2- 25/3 a les 7 del mati. Pujo a l'avió direcció aeroport New Jersey. Però més de 2 hores tancat dins l'avió i parats al mig de la pista d'enlairament. 

3- Aquí se li suma, que al sortir 2h tard perillava l'enllaç direcció Barcelona, i efectivament. Per tant va tocar sortir de l'aeroport de NJ a que em recoloquessin.

4- Em van donar 40 minuts pel nou vol direcció Frankfurt, per tant a còrrer per la terminal.

5- 26/3 L'avió de Frankfurt arriba a Barcelona amb uns 40 minuts de retard

Total, si no hagués tingut cap problema hauria arribat el 26/3 a les 8:20 del mati i he arribat a les 15:30, bé després d'uns 15.559km aprox de viatge he aconseguit arribar de Honolulu

Que dir d'aquest Estat, d'aquesta Illa, d'aquest Paradís. El que es la seva ciutat més gran te quatre coses que s'han de visitar si o si

- Waikiki beach 

- Koko Crater

- Diamond Head

- Pearl Harbor Memorial

- Cemetery Memorial Pacific

- Hanauma Bay

Aquesta última es simplement espectacular. És una platja dins d'un antic cràter de volcà on es pot gaudir fent snorkel, peixos de somni, corall i fins i tot tortugues!!! I si encara tens més sort pot aparèixer un dels 15 lleons marins que viuen a l'illa de Honolulu, d'una espècie autòctona de Hawaii (sinó m'equivoco uns 1000 exemplars)

El que sorprèn, enganxant Pearl Harbor i militars, en aquesta petita illa hi ha unes 15 bases militars!!!! Per cert, si hi heu d'anar i voleu visitar l' Arizona i el Missouri s'hi ha d'anar a les 6 del mati... a i no porteu ni motxilla, ni funda de camara de fotos, ni runyonera...res de res que sinó us fan pagar 3$ que no us tornen!!!!!

Si hi aneu, feu-ho amb temps, mínim 10 dies, val la pena anar a fer la volta per l'illa, de Sud cap a Nord per l'Est. Cada costa ofereix un tipus de platja diferents. Val la pena llogar cotxe i poder parar a on vingui de gust!!

No m'atreveixo a dir quines platges pararia, bé dues si, Kuaola i Malaekahana. En cada una d'aquestes es pot abordar un parell d'illes. En la primera la famosa Mokoli'i i en la segona una de petita que es una reserva d'aus i amaga una de les millors platges (The Great Sandball fight)

A les dues si pot arribar mes o menys be. La primera molt millor fer-la amb kaiak i la segona es pot fer a peu, nedant, amb body board... 

Un cop a la costa Nord, s'arriba al poble de Haleiwa, des d'on es pot gaudir d'unes postes de sol d'aquelles de somni a part de ser un dels pobles paradís de surfistes, on si fa una de les proves més importants del món, amb onades que passen de més de 10m !!!!!!!

En aquesta zona, pel que diuen s'hi ha gravat nombroses escenes de "The Lost" i Juràssic Park  (no se a on de l'illa, però des de que ho vaig veure m'imagino diplodocus i tiranosaures per tot arreu)

Completar la volta amb el cotxe resulta impossible, ja que no es pot resseguir la costa, si més no amb cotxe de lloguer, i amb cotxe propi tinc els meus dubtes, amb bici o a peu segur.

Pel que fa la gent, els honolulenys, són especials, tenen un caràcter illenc molt marcat. Es mouen amb una tranquil·litat que més d'un el desesperaria (no es el meu cas).

La gent super amable, xerrant amb tothom, encara que no et coneguin molts cops et donen conversa, la ciutat esta hiper neta...

El que sorprèn per exemple, es que no es obligatori que els motoristes portin casc i que hi ha com una lluita per veure qui te el 4x4 o Pickup més alta i més sorollosa

                                                                   (al cim del koko)

La gran conclusió, es que si teniu algún dia l'oportunitat d'anar-hi, feu-ho.... val la pena! He de dir que si tens algun conegut allà sempre resulta més fàcil i econòmic 

  

OSLO-O

MÉS CURSES-O!!!!

El cap de setmana va començar d'una gran manera, participant el POPI-PIVO de sabadell, organitzat per la gent del Farra-O!!! Va ser la primera, i no serà la última, en aquesta modalitat d'orientació!!!
La veritat es que va ser tota una experiència, llàstima que no ens va acompanyar massa la sort pel que fa les respostes ja que per velocitat no va ser....com corria el company del PUNT I LA I!!!!!! Ell va dient que fisicament no està com abans...però feines vaig tenir per seguir-lo!!!

La cursa constava de 2 circuits score on no només haviem de trobar les fites, sinó que a cada fita haviem d'interpretar alguna de les respostes que teníem en el full de descripció de controls....MOLT XUNGUES!!!!

I després del POPI PIVO, marxava de viatge cap a Oslo, on si tot anava bé, el diumenge havia de participar en una cursa-O!!! a més a més m'havia apuntat al circuit HE!!!!

Al arribar a la zona d' Ulsrud (15 minuts de metro des del centre d'Oslo) em vaig decantar per probar sort i anar cap a la zona de muntanya, al cap d'uns moments em vaig creuar amb un cotxe-O que em va donar unes indicacions, per arribar a la zona de crusa. Al cap d'uns metres ja em vaig trobar ab aquesta senyal....

Cursa organitzada pel club Oppsal, i primera experiència amb sistema Emit!!!

La cursa, era llargueta, 9,4km, a més a més em van donar hora de sortida el primer,a les 11:00...vaja, que vaig anar obrint camí a les primeres 2 fites!!! ajajajajaj....li tenia molt de respecte a la cursa. Amb això que a menys 10 vaig anar cap a la zona de sortida, amb el meu emit....al cridar les 11:00 jo anava buscant alguna base que fos per netejar i comprobar...però res de res....ningú estava nerviós...així que res....només havia de marcar al sortir cap al triangle.

En aquesta zona de fites que hi ha aquí al costat, no vaig cometre masses errades tot i que no vaig anar en cap moment ràpid...

Només a la fita 4 vaig patir una greu errada, vaig confondre l'element humà...eren 3 turonets amb un element humà cadascu, i res nosé perquè em vaig quedar amb el primer, al veure el meu error ja havia perdut tranquilament uns 5-7' .....

I l'altre errada va ser al marxar de la 7, vaig sortir de la zona del turonet just davant de 2 monitcles que no vaig reconèixer, vaig passar per una zona GUAPISSIMA entre 2 tallats...i vaig anar a resituar-me, un cop localitzats els 2 monticles, ja no hi va haver cap problema.

(de la 7 a la 8, les bambes van dir prou....)

Després per destacar la mega tirada llarga 13-14 que la veureu tallada amb les dues imatges. Vaig decidir atacar la 14 anant a buscar prèviament la fita 15, potser algu no ho veura clar, però en aquell moment vaig pensar que era la millor opció. Un cop feta la tirada llarga i trobades les dues fites va començar a ploure de manera intermitent i constant. De la fita 15 vaig anar a parar a la 17 una mica fet expressament també i des d'allà atacar la 16. Tenia bones sensacions, tot i no anar massa ràpid, vaig gaudir del mapa, dels boscos, de les zones pantanoses, de les grans vistes dels llacs, d'un molt bon traçat, i d'una molt bona experiència orientativa....

Espero no trigar massa a tornar a anar per aquelles terres per poder participar d'una cursa.

S'ha de dir que no ho tenia massa clar això del Emit, ja que a cada fita que passava jo esperava que fes el tradicional PIP...i no ho feia...vaig trobar un sistema una mica xungo de portar durant la cursa i més complicat de clavar que no pas el SID.  I per últim, vaig fer el meu primer circuit HE i el vaig acabar!!!!!