St Gregori

després dels CEO 2016 avui tocava reprendre les curses a terres gironines, concretament a St Gregori, i de passada tornar a casa amb els Aligots, després de dos anys i mig fora. 

En aquesta ocasió no parlaré de la vesant esportiva de la cursa, no perquè no vulgui, tampoc tinc res a amagar (he fet un temps de 58' fent moltes errades estúpides i faltat de ritme). En aquest cas hi ha un fet molt més important que vull remarcar... i és per això que li vull dedicar aquesta entrada. 

Farà aprox 3 anys a Aligots es va engegar un projecte esportiu, lúdic, educatiu, una activitat extraescolar d'orientació pensada pels més menuts. L'Escoleta- O, engegava un dissabte amb la primera trobada al castell de montjuïc de Girona, amb una dotzena de petits/es aprox, disposats a reunir-se cada 15 dies per tal d'anar aprenent les tècniques d'aquest esport. Dins del projecte de l'escoleta també hi tenim Els Nius, que són els "grans" que ja estan a Eso.

Perquè explico tot això, ben fàcil, avui a St Gregori tota aquesta feina que han estat realitzant la Marta Sánchez juntament amb la Cristina Valiente i en Marc Amat durant aquests anys, des del meu punt de vista avui ha pres forma, ha pujat un graó, un salt de qualitat .... Ja que des de l'escoleta-O ens han preparat/organitzat aquesta excel·lent cursa. 

i que vol dir preparar una cursa, 

- Pensar i preparar els traçats de tots els circuits C1,C2,C3 (el Niu) ,C4 i correxic (Escoleta), anar-los a comprovar (desconec quants dies s'han passejat pel mapa comprovant....però més d'un segur...)

- Anar a posar totes les fites el mateix mati abans de la cursa

- Fer l'explicació informativa pels qui avui debutaven en aquest esport

- Organitzar la sortida

- Preparar l'avituallament i estar atents que no faltes ni un got buit

- Preparar els premis pels guanyadors de cada circuit

- Anar a recollir les fites

(segurament em deixo alguna coseta....)

No es una feina fàcil preparar una cursa i encara menys fer-ho amb els més petits del club (amb la inestimable ajuda dels pares/mares i voluntaris del club) 

Després de la meva experiència a Suïssa, on allà estan uns quants graons per sobre en les curses d'orientació i també en el treball amb la canalla. Veure que a Aligots s'ha treballat i s'està treballant per tenir aquesta cantera, que a més són molt i molt potents, que estan motivats i que entre ells son una pinya....es il·lusionant, increïble... a més a més la família Aligotera ha augmentat a un ritme brutal en aquests anys fora!!!

Felicitar a tota l'Escoleta i els seus formadors!!!! Sou molt grans!!!