CBXR 2012

L'Xtrem portat al límit....

aquesta salvatjada es va engendra fa uns mesos enrere, mai fins ara m'havia aventurat a participar en cap cursa d'aquest estil...però per alguna havia de començar, i que millor que resseguint tota la costa brava, i sortint des del poble que m'acull des de fa 7 anys ja. Com a última dada rellevant, era el debut oficial com a fondista de Blanes

La Cursa

Al llarg dels 3 dies les he vist de tots colors. 

La primera etapa, de 25km amb sortida de Blanes i arribada a Tossa de Mar, vaig començar a patir rampes sortint de la platja de canyelles, val a dir que les vaig aguantar molt bé, ja que vaig aconseguir arribar a la meta corrent i havent deixat enrere les rampes.

El camí entre Lloret i Tossa el vaig trobar espectacular, però bastant físic...crec que no ens varem deixar cap platja per baixar....i la sorpresa final al arribar al castell també va tenir la seva gràcia, ja senties la música i ho veies fet...però quedava una última pujada pels carrerons....

Al final tot i els problemes físics vaig aconseguir un temps de 2h 47'

Un cop arribat, cap a fer cua pel massatge...al aconseguir massatgista, em va deixar anar una frase que em va marcar bastant.. em va dir "tu no acabaràs la cursa, si avui has tingut rampes"

Segona etapa, de 55km amb sortida a St Feliu de Guíxols i arribada al Càmping Delfin Verde (prop de la Gola del ter) 

Sense cap mena de dubte la més dura físicament, fins a Palamós, era el tram més fàcil com "escalfament", a partir d'allà havies d'anar guardar forces, per que l'etapa començava a fer puja/baixa amb una trampa pel mig en forma de rampa/paret/mur que segur que a més d'un se'li va fer molt llarg. A part quedava l'últim km de platja.

Personalment, després de les paraules del dia anterior per part del fisio, vaig pensar; "espero que t'empassis les paraules"

Així que des de la sortida vaig decidir agafar un ritme suau però constant, el vaig aconseguir aguantar fins als 45km més o menys. I els següents 5km els vaig fer caminant a ritme i trotant...per arribar als últims 5 bé i reservant forces per l endemà.

A diferència de la jornada anterior, aquí només vaig patir dues rampes musculars, fortes però per sort no es van repetir. Van ser al inici de les escales de pujada cap al far de St Sebastia (Calella de Palafrugell)

D'aquesta etapa em quedo amb dos moments, un quan vaig aconseguir arribar en el punt més alt davant del company Xavi Ripoll, a qui ja no comptava veure'l fins al final. I el segon, quan vaig veure la platja de pals i darrere els núvols les medes!!!

Tercera etapa, de 55km amb sortida a Sta Margarida (Roses) i arribava a Portbou

La jornada començava a les 04.35 del mati, ja que la sortida era a les 06.00, just 5 minuts abans del tret de sortida, va començar a plovisquejar una mica. Quan ja portàvem 10 minuts de cursa, el xàfec va anar en augment i així durant els 12,5km primers. La tempesta va convertir la cursa en algú èpic, xtrem, ja que la quantitat d'aigua que queia era terriblement abundosa, fins al punt que no valia la pena esquivar cap bassal...

Val a dir que fins a aquest punt de cursa, vaig estar gaudint com un tuixonet amb el fang!!!!!!! La sortida de cala montjoi, on hi havia el primer checkpoint va ser d'allò més accidentada, un cop superada tota la platja, vaig adonar-me'n que em faltaven les ulleres... vaig mirar enrere i vaig pensar; "a prendre pel cul les ulleres jo no torno a creuar la platja per elles"

Per desgràcia meva, al cap d'un parell de Km, quan ja no plovia, el genoll dret va començar a emetre unes fiblades no gens agradables i que em feien patir bastant....a partir d'aquell moment vaig deixar de trotar i caminar a ritme...per buscar un pas que no em fes mal...això va fer que baixes molt el ritme i em comences a passar molta gent.
Un cop coronada la pujada de cala Joncols ja només quedava baixar a Cadaqués, en la baixada és on més se'm resentia el genoll...altres corredors paraven a preguntar si anava bé, fins i tot un es va quedar amb el meu dorsal per avisar les ambulàncies perquè m'esperesin al arribar.

Però, quan sota la boira/núvols vaig entreveure Cadaqués, em van sortir forces de no se on...vaig apretar moltíssim les dents, i vaig començar a córrer avall, entrant al poble a tot drap i fins i tot passant a 3 corredors, un d'ells era el que havia d'avisar l'ambulància....

Suposo que el fet de veure tant a prop el final del patir pel genoll va fer que acabes de donar-ho tot, si és cert que allà em van "infiltrar" però hauria estat una agonia innecessària continuar en cursa, perquè el dolor no va marxar fins al cap d'una hora llarga. Si hagués continuat no se com hauria acabat el genoll. Així que a contra la meva voluntat vaig haver de parar.

Post Cursa - Agraïments

Una cursa com aquesta comporta un moviment de gent darrere molt i molt gran, vivint les 24h pel bon funcionament d'aquesta. És tot un seguit de persones; staff, gent d'avitullaments, checkpoints, equip d'escombres, la gent que obria camí, ambulàncies, speaker, "pizzeru", responsables bus famílies, grups de percussió....  molts d'ells no són "visibles" però que sense ells/es no seria possible que tots els bojos que vam arrencar a Blanes haguéssim pogut córrer.

- Quedar-se al 103Km de 135km que tenia la cursa no esta gens malament, no es fàcil arribar fins tant lluny...però quan la nit anterior a l'última etapa somies, visualitzes els 55km finals, les pujades, les platges, el camí de ronda....i fins i tot com celebraràs quan passis l'arc de meta... és molt dur, és per això que no em cansaré mai de donar les gràcies a totes les responsables del bus de famílies, que m'estaven esperant (no només a mi ehh, però estaven avisades que venia molt tocat) a Cadaqués i em van ajudar en un moment molt i molt difícil per mi, em vaig sentir molt recolzat i em van animar a no ensorrar-me...  Van tenir ple de detalls que mai mai podré oblidar.
Al pujar al bus per anar a fer el seguiment de la cursa, tot l'autocar es va posar a aplaudir, no va caure llàgrima de miracle...

- Aquesta cursa, anava passant per molts pobles, molts talls de camí de ronda plens de "guiris" o excursionistes autòctons passejant....entrar al poble era una carrega d'emoció brutal, tota la gent animant. Gent que preguntava, quan temps fa que correu... i els responies i si ja t'havien animat abans, al saber la resposta t'animaven el doble!!
En un dels accessos al camí de ronda, després dels jardins de Cap Roig, hi havia tot un grup d'estudiants francesos, fent el passadís i cridant com jabatus a cada corredor....BRUTAL...

- Donar les gràcies a les hores i hores que els 4 fisios es van passar fent massatges, sense elles i ell, molts de nosaltres no hauriem passat ni de la primera etapa!!!
Val a dir, que molts de nosaltres, segur que us vam maleir, mentres apretaveu les cames contracturades...però l'endemà quan notaves les cames llegueres, pensaves, sort que van apretar...

i per últim, donar les gràcies als 5 fondistes amb qui vaig compartir aventura, espero que sigui la primera de moltes. I la gran visita que vaig rebre a l'hotel!!! ;)

Conclusió final

Avui ja queda un dia menys per la pròxima 

CBXR