MATAGALLS - MONTSERRAT 2011

TOT CAMINANT FINS A MONTSERRAT

Que explicar d'aquesta caminada que no se sapiga, són 83km a realitzar amb un temps màxim de 24h!! Amb un desnivell acumulat de gairabé 6.000m (si no ho dic be feu-m'ho saber!!!!)

Era la primera vegada que m'enfrontava a aquesta ruta, per sort erem una bona colla!!

(esquerra a dreta, Pau M, Cesc C, Tomàs LL, Estela , Marina, Roger F, Marc G, Joan P, Jordi R i Roger B)

L'aventura començava des de Coll Formic a les 16:47, casi casi casi sortim 1' tard amb la tonteria, però bé, a partir d'aquest moment i practicament abans d'arribar a la carretera ja es van anar creant els grupets, per davant el trio Tomas, Cesc i Joan, pel mig Marc, Roger's i Pau i per darrere, Jordi, Estela i Marina. Cadascú al seu ritme però amb un objectiu comú, arribar a MONTSERRAT.

El primer control el teníem als 8,6km fins aquest moment cap problema, anavem seguint uns parcials per intentar arribar amb menys de 18h (potser o la ment em falla?!?!?!) En aquest control hi arribavem uns 5' abans del prèvist, tot baixant direcció Aiguafreda, passant per la zona del Mapa d'Orientació de Tagamanent, on vaig localitzar des del mateix camí un parell de fites!!

La baixada fins al poble ràpida i emocionant per trobar el primer contacte amb la civilització, els primers anims de la gent, tot cantant la ja famosa Festa Major d'Aiguafreda (Els Catarres) i mirant a veure si ens creuavem amb el Bar Miguel tot caminant cap al primer avituallament, per cert espectaculars aquests avituallaments!!!!

Des d'aqui 3,4km de pujada fins al control 2. Tela manela amb la pujada, eren 3 corbes molt putes...d'aquestes que piquen. Total ens vam motivar i vam anar amunt a un ritme prou alt, arriban al C2 amb uns 17' aprox d'avantatge respecte els parcials que seguiem!!!

La foscor començava a guanyar presència i els frontals començaven a treure el cap, ja es veien aquelles cues de llums impressionants!!! a més a més es va crear un trenet tot escoltant el Barça - Osasuna!!! s'anaven cantant els gols, l'himne del Barça....(es nota que la gent anava fresca encara!!!) l'ambient era bonissím!!! i així fins a l'avituallament del Coll de Poses al km 31,5

Després d'aquest punt, venia una de les tirades més llargues, on sabíem que patiriem...la veritat es que fins al Control 4 i l'avituallament del mig a St Llorenç Savall (45,1km) va ser dur.... a més el poble el vam començar a veure aviat, i semblava que mai ens hi acostessim!!!!!

A la sortida de St Llorenç dos dels integrants del grupet van apretar una mica el ritme i ens van deixar a mi i en Pau M, endarrere. Allà ja començavem a veure que si volíem arribar a la meta havíem de buscar un ritme diferent al que portaven en Marc i en Busquets.

Així que, a seguir el camí, xino xano i anar fent, sense preses, passant km's i rebent noticies dels altres companys. Passat el Control 6, en l'avituallament em vaig veure forçat a pujar a l'ambulància que em tapessin els peus, ja que s'estaven enllagant....

Al cap d'uns km's ens van advertir d'una forta pujada fins al Control 7, on havíen estat 1h i 15' per arribar-hi. Amb en Pau varem anar fent veient com el cel anava llampegant, tot i que no tronava, al cap d'una bona estona, ens vam topar amb el C7, SORPRENENT, INCREIBLE...no ens l'esperavem...tot just duiem 1h!!!! La casualitat va voler que hi arribes tot escoltant una de les cançons de l'estiu, tot i que no es nova.

Al km 71,1 a l'avituallament de Vacarisses, ja vam començar a veure cares de molt cansament, incloses les nostres, gent a terra dormint, molta gent mirant-se els peus, la trinxada fins allà havía estat important. Vam descansar una bona estona, comparat amb les altres parades.

 

Fins al C9 erem un gran poema, parant cada dos per tres, amb la llum del dia ja a sobre nostre. Tot i que la motivació de veure Montserrat i saber que estavem ja molt molt molt a prop ens feia tirar endavant.

Arribats ja en aquest control (foto dreta), quedava baixar a Monistrol, C10 i 3km de pujada fins al Monestir!!!

Al començar les primeres escales per sortir de Monistrol el meu company de viatge va preguntar que com ho tenia per apretar, li vaig dir fes fes...ja arribaré. 

Així que vaig afrontar els últims km's sol. 

Se'm van fer eterns, sinó vaig parar cada 10' casi...ja no sabia com posar els peus a terra ni el genoll esquerra per evitar el dolor. A més a més aquella hora ja pujaven "dominguerus" amb nens/es, aquests últims pujant corrent, i anar dient, però sinó es tant.....perquè no volia perdre forces xerrant...que sinó s'haurien endut un senyor MOC!!!!

Les escales estaven molt a prop, un bon home que baixava ens va dir, que amb 15' ja ho teníem, aquests si que me'l vaig creure, amb uns quants companys caminadors ens vam anar donant ànims ja ho començavem a veure molt a prop. Fins que de sobte, un dels que anava més frescos va dir, va que ja hi som!!!! 

Ja estavem davant les escales prèvies a Montserrat, l'emoció era important, molta gent animant i aplaudint l'esforç, les paraules d'agraiment no sortien, la concentració i les ganes per arribar a dalt no em deixaven contestar,  tot i que els i feia bona cara per tornar els anims!!!! 

Fins arribar al Monestir!!!!

Conclusions

1ª- Cagum els homes i dones del temps, que ens van espantar amb les pluges, tormentes...etc...NI GOTA

2ª- Massa pes, massa menjar...no comptava amb uns avituallaments com aquest

I última i important, tant se val el temps que destines a cobrir els 83km's, tant se val si estar 10h o 22,50h el més important es arribar, ja sigui caminant, corrent o arrosegan-te. Tenir la força mental suficient per no deixar-ho i seguir el camí!! Si és cert que hi ha casos i casos pels quals no es pot seguir.  

I per últim felicitar a tots els companys, Tomàs Llorens 12h 20', Roger B i Marc G 15h, Pau M 17h i poc i Estela i Marina 22h 50' i també els que us vau quedar pel camí, Jordi R, Cesc C i Joan P. Ja tením tots una excusa per tornar-hi